Sense Filtres

un podcast creat per Núria Cots, Cristina Cuadrat, Maria Saladrigues i Maria Solà

El neixement de Sense Filtres: els inicis i els processos

Aquest podcast va néixer amb l'objectiu de tractar alguns dels temes clau dins l’adolescència i la joventut, però amb una clara distinció: la música catalana de les últimes tres dècades com a fil conductor.

Per arribar al producte final es va dur a terme una investigació que va abarcar el context musical de les dècades seleccionades, així com l'analisi dels podcasts existents, tant del sector musical com del territori català, que es centraven en el mateix target que Sense Filtres.

Escollir el nom, crear la imatge i pensar en una campanya

Escollir el nom no va ser fàcil, però es va arribar a la conclusió que sempre que les integrants som així, sense filtres, i es va voler plasmar la mateixa naturalitat. A més, és una forma d'animar a les oients a viure sense filtres a les xarxes i a la vida real.

Pel que fa a la imatge gràfica, l'objectiu era transmetre la visió del podcast. Per això es va optar per un disseny senzill però potent.

A banda de donar-nos a conèixer en l’entorn 2.0, per arribar a oients fora de xarxes vam fer màrqueting de guerrilla. D'aquesta forma, es va arribar a oients que no haurien descobert el podcast a través de les xarxes socials.

Amor: tragèdia o comèdia?, el programa pilot

Amor: tragèdia o comèdia? és un capítol que tracta el tema de l’amor des de la multiplicitat de les seves procedències. Com és evident -i d’esperar- l’amor romàntic de parella es veu visiblement representat en el transcurs d’aquesta narració, però no obstant això aquest no esdevé l’únic protagonista d’aquest episodi. La idea és desemmarcar-se d’allò que vulgarment es podria concebre com a "l’amor més passional" per tal de donar peu a altres vessants d’aquest mateix, com ho podrien ser l’amor fraternal, familiar, d’amistat o inclús els amors moderns. Amb tot, és inevitable tractar aquest sentiment sense fer referència a l’educació sexual, el col·lectiu LGTBIQ+, la idealització social sobre l’amor i, sense dubte, el seu màxim antagònic, la tràgica ruptura de parella.